Estimada Marta (Balta Santandreu i Joan Palerm)

ESTIMADA MARTA 1. La llanterna màgica, què és això? És una espècie de projector de cinema o de diapositives inventat a mintjans del segle XVII. Es basa en el disseny de la camara fosca, la que rebia imatges de l’exterior fent-les visibles tant en l’interior d’aquesta com a l’exterior (projectant). Per tant, ara respon, per què creus que aquest objecte dona el nom a l'antologia poètica que estam llegint? HI ha algun altre objecte que faci la mateixa funció (explica'l i posa'n imatges). Dona nom a l’ antologia de que els dibuixos estan com projectats en el llibre. Un altre invent que fa la mateixa funció és el projector cinematogràfic El projector cinematogràfic funciona projecta un feix de llum sobre els fotogrames d'una pel·lícula. Actualment existeixen projectors cinematogràfics digitals que projecten la imatge sense utilitzar cap pel·lícula.
2. Qui ets, estimat escriptor? Context històric de l’autor. Miquel Martí i Pol va nèixer a Roda de Ter, Osona, el 19 de març de 1929 i va morir a Vic, Osona, el 11 de novembre de 2003. Fou un poeta, escriptor i traductorcatalà, un dels més populars del segle XX. Els seus poemes parlen de la vida interior, de la lluita contra un sistema que considera injust i de la batalla contra la malaltia que l'acompanyaria durant més de trenta anys. Va escriure el poema “Estimada Marta” al any 1978. El 1953 va publicar el seu primer llibre de poesia i guanyà el Premi Óssa Menor amb Paraules al vent. L'any 1977 rebé el Premi Lletra d'Or per la seva obra El llarg viatge, i al llarg de la seva carrera va rebre tres vegades el Premi de la Crítica de poesia catalana l'any 1979 per Estimada Marta, el 1991 per Suite de Parlavà i el 1994 per Un hivern plàcid. En les últimes dècades del segle XX, la seva obra va esdevenir popular entre el públic en general. Al moment de la seva mort, Martí i Pol era el poeta viu en llengua catalana més llegit i més conegut. Vida en relació a la seva obra. Martí i Pol veia la mort molt a prop, però mantenia l'esperança i no es donava per vençut. La lluita vital s'escola pels versos del llibre Estimada Marta. Característiques de la seva obra. Aquet poema parla de la Marta, una nina que li agrada i no pot parar de pensar amb ella. Segona activitat Estimada Marta Reposes, Marta, i ara tanco els ulls per pensar-te, per veure’t. Focs llunyans i músiques i festes pel teu cos. Tot l’aldarull insòlit dels colors d’aquest estiu i el vent que esbulla flocs de cabells i n’escampa la claror. Balma i torrent alhora, cridaré la certitud de tu, d’aquests instants que hem compartit, i escoltaré el ressò de cada mot al fons de mi mateix; balma i torrent, repetiré el teu nom i els llavis plens de tu proclamaran conjuntament presència i desig. Tribut de sorra i fulles, temps i joc apaivaguen la set del vianant. Reposes, Marta, i jo reposo en tu, i et penso tendrament, i et veig, i et tinc. Miquel Martí i Pol Aquest poema va ser publicat a l’any 1978. Vocabulari: Aldarull: Confusió Flocs: Petita porció, de llana, de seda, de cotó, etc. Blama: Gran massa de foc Certitud: Certesa Insòlit: Desacostumat, extraordinari. Floc de neu Comentari del poema Aquest poema, titulat Estimada Marta, escrit per l’autor Miquel Martí i Pol, tracta sobre la seva soletat. A més, també hi podem veure com també parla sobre el feliç que era abans. En aquest poema està escrit en primera persona. L’emissor és el poeta, que es dirigeix, per una banda, a un receptor extern que és el públic lector i, per altra banda, a un receptor intern que és la Marta. El poema consta de 17 versos, sense cap paràgraf en aquest fragment. Els versos estan formats per 10 síl·labes, és a dir, es tracta de versos decasil·labs. Són versos d’art major perquè està format per més de vuit síl·labes. La seva rima és assonant i els versos rimen seguint el següent esquema A B C C C D - B C - C B C B A D. No es poden apreciar figures retòriques dins aquest fragment de l’obra. Cal destacar que aquest poema m’ha semblat d’exemple com a reflexió perquè, t’ensenya a respectar el que tens ara, perque quan ho perdis, ho faltaràs de menys.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

DÓNA'M LA MÀ, Silvia Oliver i Pau Roselló

De parar i desparar taula (Sandra Riera i José Riera)

LO PI DE FORMENTOR (TONI TORRES I LORCAN HORMIGO