No Em Preguntis, Amor (Mia Palmer i Inés García)
PRIMERA ACTIVITAT
1. La llanterna màgica, què és això?
1. La llanterna màgica, què és això?
Cerca que és una llanterna màgica. Explica-ho amb les teves paraules (no ho copiïs i aferris
de la viquipèdia, els professors també ho sabem cercar) i posa'n una o dues imatges que
il·lustrin què és?
- La llanterna màgica:
És un aparell òptic, paregut a una càmera de fer fotos i semblant a una
caixa quadrada, la qual era utilitzada sobretot, als cinemes.
Estava dissenyada com si fos una cambra fosca per dins. Aquesta, rebia les imatges que
agafava de l’exterior, fent que fossin visibles al seu interior. Llavors, el procés s’invertia, fent que projectés les imatges abans rebudes, cap a l’exterior.
Aquest aparell doncs, és com els projectors que tenim ara, els quals poden trobar en cinemes, a l’escola, etc.
Per tant, ara respon, per què creus que aquest objecte dona el nom a
l'antologia poètica que estam llegint? Hi ha algun altre objecte que faci la
mateixa funció (explica'l i posa'n imatges).
Li diuen Llanterna Màgica, perquè per a la gent d’aquella època, aquest
invent va ser algo completament nou, ja que mai havien vist un aparell el
qual fes això amb les imatges.
Per això li diuen “llanterna”, ja que després projecta les imatges. I
“màgica” perquè per a ells això era algo nou.
Un aparell o objecte que fa el mateix o algo similar és el projector. El qual és un aparell electrònic que, com el seu nom indica, serveix per projectar imatges òptiques a sobre d’una pantalla o una superfície.
2. Qui ets, estimat escriptor?
Context històric de l’autor.
Rosa Leveroni i Valls va néixer a Barcelona l'1 d'abril de 1910. Va estudiar al col·legi Príncep d'Astúries i a les Dames Negres del Passeig de Gràcia. Era poeta i narrador català. Va ser influenciat pel poeta Carles Riba. El seu treball es publica a Poesia (1981) i Contes (1981). També va escriure assaigs i crítiques literàries. Va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi el 1982. Va ser un dels primers membres de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Va morir a Cadaqués el 1985.
Vida en relació a la seva obra.
No em preguntis, amor
Va ser escrit a l’any 1946 i forma part de l’extens llibre de Presència i record (1952), que recull l’obra poètica de Rosa Leveroni des del final de la guerra civil. Leveroni forma part de la generació de la República que s'havia donat a conèixer en els anys trenta, però que va veure frustrada la seva joventut amb la guerra i va haver de viure l'exili interior. Malgrat això, la poesia de Leveroni s'inscriu en el simbolisme europeu i assenyala una certa normalitat pel que fa a la incorporació de la dona a la literatura.
Característiques de la seva obra.
- Tema: La intensitat de l'amor que sent la protagonista per l'home estimat, l'autora mostra la seva incapacitat per donar-li raons de l'amor que sent al seu enamorat.
- Estructura: Poema decasíl·lab excepte l'últim vers que és hexasíl·lab. Té una única estrofa de setze versos lliures d'art major.
- El virtuosisme el vers elegíac i l'expressió extrema del desig recorden a Ausiàs March i situen la poeta en la lítica catalana de tradició medieval.
SEGONA ACTIVITAT
1. Escriviu el poema que heu escollit a la vostra entrada del blog, recorda posar el títol a sobre del poema i l'autor al final, alineat a la dreta de la pàgina. Si coneixeu el llibre on va ser publicat i l'any, molt millor.
No em preguntis, amor
No em preguntis, amor, per què t’estimo,
si no trobo raons. ¿Però podria
dir-te del rossinyol la maravella
ni el batec de la sang, ni la segura
dolcesa de l’arrel dins de la terra,
ni aquest plorar suau de les estrelles?
¿És que sabries, cert, l’ardent misteri
d’unes ales signant l’atzur en calma,
o el fluir de la font, o de la branca
aquest respir beat quan l’aire passa?...
No em preguntis, amor, per què t’estimo,
si et tenia dins meu i ni sabria
ja veure’t com a tu, perquè respires
dintre del meu respir, si dels meus somnis
ets l’únic somni viu que no podria
arrabassar la Mort…
Rosa Leveroni
2. Vocabulari
-
Rossinyol: petit ocell de color marronós amb un cant molt delicat.
-
Atzur: color blau-cel.
-
Beat: ‘feliç’. Les branques dels arbres es belluguen dolçament (respiren) en passar l’aire. Per demostrar la impossiblilitat de trobar paraules i raons que descriguin el seu sentiment amorós. Leveroni exposa la dificultat de pintar la bellesa de tants elements de la natura (el rossinyol, les estrelles…) o d’explicar el misteri de la vida que batega en el fluir de la sang o de l’aigua.
-
Arrabassar: treure amb esforç una planta, de la terra on està arrelada (arrancar).
Aquest poema, titulat "No em preguntis, amor", escrit per l'autora Rosa Leveroni, tracta sobre la intensitat de l'amor que sent ella per l'home estimat, l'autora mostra la seva incapacitat per donar-li raons de l'amor que sent al seu enamorat. En aquest poema està escrit en primera persona. L'emissor és un l'autora del poema que es dirigeix, per una banda, a un receptor extern que és el públic lector i, per una altra banda, a un receptor intern que és el seu estimat.
El poema consta de 16 versos dividits en 1 estrofa. Els versos estan formats per 10 síl·labes, és a dir, es tracta de versos decasíl·labs menys el últim que és hexasíl·lab. Són versos d'art major perquè està format per 10 síl·labes. La seva rima és assonant i els versos són lliures. En el poema s'hi utilitzen diferents figures retòriques: podem identificar un paral·lelisme en el primer vers, que es repeteix més a l'inici de l'última estrofa del poema. A més trobem grans preguntes retòriques, on es fa una enumeració de diferents elements naturals i de la vida. A més a més trobarem diferents personificacions com ara "el plorar suau de les estrelles", ja que les estrelles en si no poden plorar. Per finalitzar el poema podem trobar dues hipèrboles, on s'exagera l'amor que sent ella, i més personificacions tractant a la mort com quelcom personal.
Cal destacar que aquest poema ens ha semblat polit perquè és una història d'amor on l'autora mostra la seva incapacitat de donar-li raons de l'amor al seu enamorat.
Rossinyol: petit ocell de color marronós amb un cant molt delicat.
Atzur: color blau-cel.
Beat: ‘feliç’. Les branques dels arbres es belluguen dolçament (respiren) en passar l’aire. Per demostrar la impossiblilitat de trobar paraules i raons que descriguin el seu sentiment amorós. Leveroni exposa la dificultat de pintar la bellesa de tants elements de la natura (el rossinyol, les estrelles…) o d’explicar el misteri de la vida que batega en el fluir de la sang o de l’aigua.
Arrabassar: treure amb esforç una planta, de la terra on està arrelada (arrancar).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada