Desolació (Malena Movilla, Aina Sánchez)

ACTIVTAT 1:

1. La llanterna màgica, què és això?

La llanterna màgica és un dispositiu visual que va evolucionar fins als aparells cinematogràfics i els projector. Era una cambra obscura que rebia imatges des de l'exterior i es veien en el seu interior mitjançant un procés invers. Va ser inventat a mitjans del segle XVII. 

En la nostra opinió aquest llibre s'anomena així perquè aquest llibre projecta una sèrie d'imatges que mostren les múltiples facetes de l'experiència humana. Com per exemple l'amor, el temor de la mort, la natura...

Sí que hi ha un altre objecte que realitza la mateixa funció, s'anomena zootropo i va ser inventat 200 anys després de la llanterna màgica.


  2. Qui ets, estimat escriptor?

L'autor d'aquest poema és en Joan Alcover. Va néixer a Palma el 1854. l'any 1869 comença la carrera de Dret a Barcelona, on entra en contacte amb el moviment de la Renaixença. Es licencia en Dret Civil i Canònic el 1878. Comença la seva vida a Mallorca, es casa amb na Rosa Pujol, i comença a treballar com advocat.

Uns anys després inicia la seva carrera literària, que al començament alterna en català i castellà. Publica els seus primers poemes el 1872. Quinze anys després mor la seva dona amb qui havia tingut tres filles: Pere, Gaietà i Teresa. El 1901 mor també la seva filla Teresa. Amb el dolor per la pèrdua de la seva dona i la seva filla, escriu diversos poemes en castellà, però, més endavant redescobreix la llengua pròpia com a eina d'expressió dels sentiments més profunds.

Les desgràcies familiars continuen, l'any 1905 mor el seu fill Pere. El 1919, el mateix dia que rep el premi Fatenrath moren els seus fills Gaietà i Maria. Na Maria era filla de la seva segona dona, Maria de Haro i Rosselló. D'aquest últim matrimoni també neix en Pau, l'únic fill que sobreviurà.

Aquest poema, Desolació, pertanya a la seva obra poètica Cap al tard (1909), juntament amb altres de les seves millors obres com Elegies, Miramar...

En la seva obra fa una interpretació estètica del dolor que li suposa la mort de l'esposa i els seus fills. Troba al paisatge correspondències simbòliques amb el seu estat d'ànim. També s'inspira un poc en el moviment Noucentista, pel que comportava la contenció expressiva i el rigor formal. El seu poema es basa en la sinceritat dels sentiments i la claredat en la forma poètica.

Joan Alcover

zotroopo

Llanterna màgica

           


                           

                                       


ACTIVITAT 2:

DESOLACIÓ

Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,

que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;

mes branques una a una va rompre la tempesta,

i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.

Brots de migrades fulles coronen el bocí

obert i sens entranyes que de la soca resta;

cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,

al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.

I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,

i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,

i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.

Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:

sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;

jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.

                                                - Joan Alcover

DICCIONARI:

Soca

1. Esqueix: Tros d'una branca que s'introdueix en terra humida perquè hi arreli.
2. Esponerós: Exuberant, molt abundant.
3. Soca: Tronc.
4. Migrades: Miserables, escasses.
5. Bocí: Tros petit d'alguna cosa.




6. Conhort: Composició poètica en què l'autor explica els motius de consol i de conhort de les penes que passa.

COMENTARI DEL POEMA:

Aquest poema, titulat Desolació, escrit per l’autor Joan Alcover, tracta sobre la tristesa que sent l'autor a causa de la mort de la seva dona i les seves filles. A més, també hi podem veure com es compara amb un arbre, que una tempresta acaba migpartint. Al final del poema ens explica com s’agafa a la vida per seguir endavant. Finalment la conclusió apareix en el segon tercet, en que ens explica que el seu objectiu és viure per expressar i transmetre el seu dolor. 

Aquest poema està escrit en primera persona. L’emissor és el poeta que es mostra com a jo interioir o jo poètic. Es dirigeix, per una banda, a un receptor extern que és el públic lector i, per altra banda, a un receptor intern que és “nom del personatge, l’estimat, etc.”.

El poema consta de 14 versos dividits en 4 estrofes. Els versos estan formats per dotze síl·labes, és a dir, es tracta de versos dodecasílabs; que estan dividits per una cesura (sis sílabes a cada costat). Són versos d’art major perquè està format per més de vuit síl·labes. La seva rima és consonant en els casos de la rima B, C, D,E; però és asonant en el cas de la rima A. Els versos rimen seguint el següent esquema A, B, B, A, A, B, B, A, C, C, D, E, E, D.

En el poema s’hi utilitzen diferents figures retòriques com la al·legoria (entre l’arbre i la família, el poeta es compara amb un esqueix del arbre, que s’identifica amb la seva família: abans estava ple de vida però ara és desgraciat), també hi ha un hipèrbaton a la primera estrofa  “Jo sóc l'esqueix d'un arbre esponerós ahir". A més a més l'autor també utilitza un hipérbole a l'última estrofa "jo visc sols er a plànyer lo que de mi s'és mort".

Cal destacar que aquest poema m’ha semblat molt impactant ja que el autor ens vol donar a conèixer el seu dolor i vol fer veure tot el que li ha passat. M'ha fet reflexionar molt perquè m'he donat conta de que sense la nostra família ens podem sentir tan buits que fins i tot pueguem dubtar si la nostra vida té sentit. Això ho descriu molt bé l'autor en l'últim vers "jo visc sols per a plànyer lo que de mi s'és mort". Amb aquest vers vol mostrar que ara que la seva dona i els seus fills s'han mort només segueix vivint per a demostrar el seu dolor i escriu per a recordar-los.