De parar i desparar taula (Sandra Riera i José Riera)

Pregunta Número - 1. La llanterna màgica, què és això?

Cerca que és una llanterna màgica. Explica-ho amb les teves paraules (no ho copiis i aferris de la viquipèdia, els professors també ho sabem cercar) i posa'n una o dues imatges que il·lustrin què és?

• La llanterna màgica és un aparell percusor del projector del cinema inventat a mitjans del s.XVII, però la invenció està en dubte entre Atanasio Kircher i Christiaan Huygens.

• Aquesta eina funciona de la següent manera: Es basaba amb el diseny de la càmara fosca, la que rebia imatges de l’exterior fent-les visibles tant en l’interior d’aquesta com a l’exterior (projectant).

Per tant, ara respon, per què creus que aquest objecte dona el nom a l'antologia poètica que estam llegint? HI ha algun altre objecte que faci la mateixa funció (explica'l i posa'n imatges).

• Aquest objecte dóna nom a l'antologia, ja que el llibre vol projectar diverses imatges que il·lustren les múltiples facetes humanes, que també és la funció de la llanterna màgica.

• Un altre objecte que fa la mateixa funció és el projector cinematogràfic, aquest és un dispositiu opto-mecànic utilitzat per mostrar pel·lícules en projectar-les a una pantalla.

• Aquesta màquina projecta un feix de llum sobre els fotogrames d'una pel·lícula. Actualment existeixen projectors cinematogràfics digitals que projecten la imatge sense utilitzar cap pel·lícula.

Pregunta Número - 2. Qui ets, estimat escriptor?

Anem a conèixer la persona que ha escrit el poema que heu elegit. Heu de redactar una entrada com si fos Autor del poema escollit.

Context històric de l’autor.

Maria Mercè Marça

Maria-Mercè Marçal va nèixer  el 13 de novembre de 1952, a Barcelona, concretament al Pla d’Urgell.

La seva família estava establerta al camp, es dedicava a la pagesia.

Ella  va ingressar a l’institut per anar a la universitat va començar a escriure versos amb castellà i finalment els va fer en català.

Al 1969 ella es va traslladar a Barcelona per ingressar a la universitat i es llicencia amb Filologia Clàssica.

Al 1972 es va casar amb un poeta anomenat Ramon Pinyol Balash i segons ella el casament havia set un canvi radical en la vida.

Al 1976 Maria va guanyar el premi Carles Riba de poesia amb el recull de poesies de Cau de Llunes. En aquest període, comencen els seus primers passos en el món literari i també la seva immersió en el món polític. Al 1976 quan s’afilia al PSAN i forma part del comitè executiu i es elegida en el primer congrés de març del 78.

Vida en relació a la seva obra.

Maria havia passat l’època del franquisme i participa en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics (Feminista). Ella es lesbiana i defensa la seva ideología i respecte a la seva ideologia redacta aquest poema es recollit al recull de poesia que va elaborar als anys setanta, anomenat “Terra de Mai” publicat el 1982.

Característiques de la seva obra

El poema reflexa un tema, que es l’amor, una dona que espera que el seu amat arribi a casa i l’anyora molt i es sent sola, va passant el dia i no el veu entrar per la porta, no fa més que mirar el rellotge i com passen les hores.

---

~ Segona Activitat

De parar i desparar taula

Amor, saps?, tot avui, la meva porta frisant per fer-te pas s'obria sola. S'han omplert de viandes plats i taula. Tot resplendia en els cristalls de l'aigua. El julivert s'ha refet. (El rellotge toca les cinc. Vindràs?) Tota la casa avui no sembla la mateixa casa. Creix l'orenga i s'enfila per la porta. La fruita accepta el repte del rellotge. (Ja ho sé: les sis, i encara parlo sola!) A l'aigüera vessunya un somni d'aigua i plou desig a raig sobre la taula. Amor…(Les set: no véns. Sota la taula s'amaguen els neguits: Fora de casa la tristesa!) Quin goig els dits de l'aigua acaronant rajoles! Pany i porta com floriran quan tu arribis! Sola- ment vull que calli aquest rellotge. Toquen dos quarts de vuit. Sóc el rellotge que amb minuts i segons paro la taula. Toco les vuit i, del cap a la sola de la sabata, sento que la casa ja no sé si és meva. Per la porta fuig, enyorat, el cor desfet de l’aigua. Toco les nou i les deu, i sóc l'aigua gebrada a les agulles del rellotge. Amunt i avall ja no sóc jo qui em porta. Per encobrir neguits ja no tinc taula. Trenco el mirall i em rediu que sóc sola. Puja el desig i clivella la casa. Per les escletxes, veus?, fujo de casa, raiera d'aquest foc que invoca l'aigua. (Vindràs quan morirà l'hora més sola?) La fruita perd l'aposta amb el rellotge i la tardor fa el ple damunt la taula. Res no troba sortida per cap porta. La nit truca a la porta i ve ben sola: Desparo taula i nego dins de l'aigua desig, rellotge, orenga, plats, cor, casa.

Maria-Mercè Marçal

Publicat a l’any 1977 al llibre “Terra de Mai”

• DICCIONARI:

1. Frisant: Impacientar-se per alguna cosa.
2. Viandes: Qualsevol cosa que es pot menjar.
3. Orenga: Planta herbàcia de la família de les labiades .
4. Neguits: Molèstia produïda per una forta excitació.
5. Vessunyar: Utilitzat a l’hora de referirse a una quantitat molt petit.
6. Goig: Emoció causada per la contemplació d'una cosa que plau granment.
7. Acaronant: Acariciar.
8. Gebrada: Procés de congelació de la part d’un objecte.

        

Gebrada

Orenga

Aquest poema, titulat De parar i desparar taula, escrit per l'autor o autora Maria-Mercè Marçal, tracta sobre l'amor, particularment del desamor. A més, també hi podem veure com també parla sobre la desolació i la decepció. En aquest poema està escrit en 1a persona. L'emissor és la protagonista del poema que es dirigeix, per una banda, a un receptor extern que és el públic lector i, per altra banda, a un receptor intern que és l'estimat.

El poema consta de 39 versos dividits en 7 estrofes. Els versos estan formats per 10 (exceptuant un vers que és de 9) síl·labes, és a dir, es tracta de versos decasíl·labs (enneasíl·labs). Són versos d'art major perquè està format per més de vuit síl·labes. La seva rima és assonant i els versos rimen seguint el següent esquema A-A-B-B-C-D-D-A-C-A-B-B-B-D-B-A-A-C-C-B-A-D-A-B-B-C-A-B-A-D-D-B-A-C-B-A-A-B-D

En el poema s'hi utilitzen diferents figures retòriques com la pregunta retòrica "Vindràs?" (vers 6), "Per les escletxes, veus?" (vers 31) i "Vindràs quan morirà l'hora més sola?" (vers 33), personificació "La fruita accepta el repte del rellotge" (vers 9), "Sóc el rellotge que amb minuts i segons paro la taula" (vers 19-20) i "el cor desfet de l'aigua" (vers 24), el·lipsi "Amor..." (vers 13), epítet "Sóc el rellotge que amb minuts i segons" (vers 19-20) i encavallament "sola- ment" (vers 17-18).

Cal destacar que aquest poema ens semblat desolador perquè la protagonista, queda esperant que el seu estimat aparegui i no ho fa quedant-se destrossada.