DÓNA'M LA MÀ, Silvia Oliver i Pau Roselló
LLANTERNA MÀGICA
- Va ser l’espectacle visual amb més èxit, popularitat i durabilitat abans que s’inventés el cinema.
- Aquest invent es basava en el disseny de la càmera fosca. Aquesta càmera rebia imatges de l’exterior es feien visibles a l’interior. Posteriorment s’invertia el procés i les imatges es tornaven a fer visibles a l’exterior.
- Com l’antic aparell inventat al segle XVII, aquest llibre vol projectar un seguit d’imatges que il·lustren de l’experiència humana.
- Es tracta d’una joguina òptica inventada per William George Horner el 1834. Es va posar a la venta al 1867.
- Es basa en el fenomen de la persistència de la retina per crear la il·lusió del moviment.
- Funciona col·locant una seqüència d’imatges que mostra les diferents fases del moviment dins
- Es popularitzà però amb el nom de zoòtrop o tambor màgic, roda de la vida o roda del diable.
· La primera referència que es coneix d’un giny capaç de projectar imatges va ser un manuscrit del 1659, de Christian Huygens.
Respecte al llibre, Llanterna màgica és una antologia de la millor poesia catalana concebuda
amb la intenció de captura l’interès dels joves.
El llibre vol lligar la força de la paraula al poder de la imatge per introduir-nos en el món meravellós del pensament
i de les emocions que uneix les arts i afina les sensiblitats.
JOAN SALVAT-PAPASSEIT
Va néixer al 1894 i va morir al 1924.
- Va ser un escriptor barceloní d’esperit rebel i altament autodidacta.
- Va ser conegut com a poeta d’Avantguarda, va tenir també una activitat com a redactor d’articles de crítica
social en català i castellà.
- Utilitzava un estil enèrgic i impulsiu que contrastava amb una vida de rutina obligada.
- Va morir i va deixar una obra que durant dècades va ser poc coneguda.
Quan en Joan tenia 7 anys, se li va morir el pare, que treballava com a fogoner d’un vaixell.
- Arran d’això va passar part de la infantesa a l’anomenat Asilo Naval.
- Va morir al 1924, també a Barcelona. El recordem llegint el poema Dóna’m la mà, escoltant com
Ovidi Montllor el recitava i com l’interpreta Guiem Soldevila.
En la seva obra,
- A la seva prosa i en bona part de la seva poesia, Salvat-Papasseit partia de les seves vivències quotidianes
i de les novetats que li arribaven.
- En les seves obres, la sensibilitat i la seva passió insistien en detalls i situacions d’aquests elements quotidians
que convertien un moment en una vivència única i especial.
La seva obra és marca per l’inconformisme, l’idealisme i l’ombra d’una mort precoç.
- Els seus poemes, que tenen influències avanguardistes però també tradicionals, evolucionen des de
obres com ‘Poemes en ondes hertzianes’ fins culminar amb l’entusiasme vital del poeta a ‘El poema de la rosa als llavis’ en 1923.
- La seva obra poètica ha gaudit sempre d’una gran popularitat i difusió.
FONTS D’INFORMACIÓ
Dóna'm la mà
Dona'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant
Les barques llunyanes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dona'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
Dona'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Joan Salvat-Papasseit
Pertany a l’obra de Poesies, que va publicar mentre residia a Sitges, a la comarca de Garraf.
2. Diccionari amb el vocabulari del poema.
- Bategar: tenir un moviment vital.
- Esguard: mirada, cop de vista; allò que es pot veure amb una ullada.
- Arrecerar: Posar a recés, a lloc on no arribin les molèsties de la intempèrie.
- Salabror: Qualitat de salabrós, que conté sal.
- Amarar: Omplir completament (parlant de coses immaterials
Amb la mirada plàcida (esguard lent) de l’observador (copsador) distret’
És a dir, ‘les gavines ens portaran el gust salat (salabror) que mulla fins a penetrar ben endins (amara) tot el que hi ha a la vora del mar’.
L’amor viscut intensament condiciona la percepció de la realitat i es converteix en la mida de totes les coses; per això els amants perceben que la natura es fa còmplice del joc de l’amor.
És a dir, ‘les gavines ens portaran el gust salat (salabror) que mulla fins a penetrar ben endins (amara) tot el que hi ha a la vora del mar’.
L’amor viscut intensament condiciona la percepció de la realitat i es converteix en la mida de totes les coses; per això els amants perceben que la natura es fa còmplice del joc de l’amor.
3. Comentari del poema
Estructura;
Aquest poema està format per 5 estrofes que són de mètrica regular.
Té 23 versos de 10 síl·labes cada un. És a dir, es tracta d’un poema decasíl·lab;
Té 23 versos de 10 síl·labes cada un. És a dir, es tracta d’un poema decasíl·lab;
Presenta una rima asonant però també es consonant pel que fa al 2n. i al 4t. vers de cada estrofa. Només rimen els versos parells.
Així doncs, l’esquema seria;
10, 10 (7+3), 10, 10, 10, 10, 10 (4+6),10,10, 10,10,10,10,10,10,10,10,10 (7+3), 10, 10. I la rima és A,B,C,B A,D,C,D A,E,A,E A,F,A,F A,B,C,B.
A més, la primera i la última estrofa del poema són iguals, ja que al final, el poeta vol aconseguir tornar a contar la mateixa història.
Tema principal;
Aquest poema està escrit per Joan Salvat- Papasseit. Des del nostre punt de vista, té un missatge clar que intenta donar a conèixer mitjançant el vocabulari, les figures retòriques i els sentiments que transmet.
Parla d’amor que sent el protagonista, i de com li conta a la seva estimada.Però no ho expressa sense cap tipus de sentiment, sinó que es centra en una sola frase que es repeteix durant la obra; ‘Dóna’m la mà’. Així doncs, el tema principal és l’amor.
Parla d’amor que sent el protagonista, i de com li conta a la seva estimada.Però no ho expressa sense cap tipus de sentiment, sinó que es centra en una sola frase que es repeteix durant la obra; ‘Dóna’m la mà’. Així doncs, el tema principal és l’amor.
Figures retòriques
Per transmetre un missatge clar, fa ús de diferents figures;
Metàfora: ‘Dóna’m la mà que anirem per la riba ben a la vora del mar, bategant, tindrem la mida de totes les coses, només en dir-nos que en seguim amant’.
Metàfora: ‘Dóna’m la mà que anirem per la riba ben a la vora del mar, bategant, tindrem la mida de totes les coses, només en dir-nos que en seguim amant’.
Utilitza i parla d’aquesta passejada per il·lustrar el camí que faran junts, de la seva vida en comú, i sobre tot, del seu amor.
Metonímia: ‘i la besada ens durà el joc d’amar’ El petó representa l’amor que tenen entre ells.
Personificació: ‘les barques llunyes i les de la costa, prendran un aire fidel i discret’. Assenyala les barques, i les hi atribueix qualitats humanes, com aire fidel i discret.
Anàfora i paral·lelisme: ‘I les palmeres ens donaran ombra’// ‘I les gavines sota el sol que lluu’. Repetició de mots (i les) així com també es repeteix la mateixa estructura. Per tant, també parlant d’un paral·lelisme.
Personificació: ‘les barques llunyes i les de la costa, prendran un aire fidel i discret’. Assenyala les barques, i les hi atribueix qualitats humanes, com aire fidel i discret.
Anàfora i paral·lelisme: ‘I les palmeres ens donaran ombra’// ‘I les gavines sota el sol que lluu’. Repetició de mots (i les) així com també es repeteix la mateixa estructura. Per tant, també parlant d’un paral·lelisme.
El poema té un destinatari clar. El protagonista vol fer arribar aquest missatge a la seva estimada.
Primer assenyala que ell vol estar amb la seva estimada. Seguidament, li diu que pot confiar en ell i que es pot sentir segura, ja que ella la protegirà com les palmeres protegeixen del sol.
L’amor que ell sent cap a la seva estimada ja forma part del seu cos: ho compara amb la sal del mar, que també els impregna al llarga d’aquesta passejada vora el mar.
Per últim, assenyala que li donarà un llarg petó, que serà la promesa del seu amor.
Primer assenyala que ell vol estar amb la seva estimada. Seguidament, li diu que pot confiar en ell i que es pot sentir segura, ja que ella la protegirà com les palmeres protegeixen del sol.
L’amor que ell sent cap a la seva estimada ja forma part del seu cos: ho compara amb la sal del mar, que també els impregna al llarga d’aquesta passejada vora el mar.
Per últim, assenyala que li donarà un llarg petó, que serà la promesa del seu amor.
Aquest poema, personalment, ens transmet tota mena de sentiments;
Ens produeix des de tendresa per la declaració d’amor que mostra ell cap a la seva estimada. Produeix melancolia, llàstima, per haver-se de declarar d’aquesta manera i no poder aconseguir un amor correspost.
Però, encara que pareix irònic, té una part de felicitat i emoció. La felicitat de que ell, que està enamorat, té la capacitat de declarar i expressar el seu amor sense cap mena d’escrúpols.
Transmet emoció perquè explica una visió del futur que ell vol aconseguir amb ella, i cóm ho vol aconseguir.
Ens produeix des de tendresa per la declaració d’amor que mostra ell cap a la seva estimada. Produeix melancolia, llàstima, per haver-se de declarar d’aquesta manera i no poder aconseguir un amor correspost.
Però, encara que pareix irònic, té una part de felicitat i emoció. La felicitat de que ell, que està enamorat, té la capacitat de declarar i expressar el seu amor sense cap mena d’escrúpols.
Transmet emoció perquè explica una visió del futur que ell vol aconseguir amb ella, i cóm ho vol aconseguir.
Ens ha agradat llegir aquest poema.
Quan entenem el seu significat, ens pot arribar a aïllar i portar-nos a un món paral·lel on només imagines els protagonistes, caminant per la vora de la mar, amb les barques i la costa…
O per l’altre part, t’imagines com acaba la història, quan el protagonista declara el seu amor amb un petó.
Aquest poema, titulat ‘Dóna’m la mà’ , escrit per l’autor Joan Salvat-Papasseit tracta sobre el missatge d’amor que el protagonista vol fer arribar a la seva estimada. En aquest poema està escrit en primera persona. L’emissor és el poeta que es dirigeix, per una banda, a un receptor extern que és el públic lector i, per altra banda, a un receptor intern que és la seva estimada, de la qual vol aconseguir el seu amor.
El poema consta de 23 versos dividits en 5 estrofes. Els versos estan formats per 10 síl·labes, és a dir, es tracta de versos decasíl·labs. Són versos d’art major perquè està format per més de vuit síl·labes. La seva rima és consonant en versos parells i asonant en altres i els versos rimen seguint el següent esquema: A,B,C,B A,D,C,D A,E,A,E A,F,A,F A,B,C,B. En el poema s’hi utilitzen diferents figures retòriques com la metàfora (en la 1ª estrofa), la metonímia (vers 18), l’anafora i el paral·lelisme (exemple en versos 13 i 14) i personificació (del vers 5 al 10).
Quan entenem el seu significat, ens pot arribar a aïllar i portar-nos a un món paral·lel on només imagines els protagonistes, caminant per la vora de la mar, amb les barques i la costa…
O per l’altre part, t’imagines com acaba la història, quan el protagonista declara el seu amor amb un petó.
Aquest poema, titulat ‘Dóna’m la mà’ , escrit per l’autor Joan Salvat-Papasseit tracta sobre el missatge d’amor que el protagonista vol fer arribar a la seva estimada. En aquest poema està escrit en primera persona. L’emissor és el poeta que es dirigeix, per una banda, a un receptor extern que és el públic lector i, per altra banda, a un receptor intern que és la seva estimada, de la qual vol aconseguir el seu amor.
El poema consta de 23 versos dividits en 5 estrofes. Els versos estan formats per 10 síl·labes, és a dir, es tracta de versos decasíl·labs. Són versos d’art major perquè està format per més de vuit síl·labes. La seva rima és consonant en versos parells i asonant en altres i els versos rimen seguint el següent esquema: A,B,C,B A,D,C,D A,E,A,E A,F,A,F A,B,C,B. En el poema s’hi utilitzen diferents figures retòriques com la metàfora (en la 1ª estrofa), la metonímia (vers 18), l’anafora i el paral·lelisme (exemple en versos 13 i 14) i personificació (del vers 5 al 10).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada