LO PI DE FORMENTOR (TONI TORRES I LORCAN HORMIGO

1. La llanterna màgica, què és això?

Una llanterna màgica és un aparell antic inventat al segle XVII que és basava en el disseny de la cambra obscura, la qual rebia imatges de l'exterior fent-les visibles a l'interior de la mateixa, invertint aquest procés i projectant les imatges cap a l'exterior.

Aquesta recopil.lació de poemes rep el mateix nom perquè vol projectar un seguit d’imatges que il.lustren les multiples facetes de l’experiència humana amb les emocions més bàsiques que ens mouen.

2. L’autor.

> Context històric de l’autor.

Va néixer el 10 de març de 1854 a Pollença, Palma de Mallorca.

Va cursar estudis a les universitats de Barcelona i de Madrid, que va abandonar per la carrera sacerdotal a Roma.

Es va ordenar l'any 1855, i des de llavors va ser canonge en la catedral de Mallorca.

Les seves primeres poesies les va escriure en castellà però en 1899 va començar a escriure en català.

Entre les seves obres destaquen: "Poesies" (1885); "EL pi de Formentor; D l´agre de la terre" (1897); "Tradicions i fantasies" (1903) i "Visions de Palestina" (1908).

> Vida en relació a la seva obra.

Era fill d'una família mallorquins, que passaven els estius a una finca de Formentor, els paisatges de la qual esdevindrien la font d'inspiració de poemes com Lo pi de Formentor.

> Característiques de la seva obra.

El poema consta de vuit estrofes de quatre versos alexandrins i un cinquè hexasíl·lab, amb una rima que segueix l’esquema: 12A/12B/12A/12A/6b

S’inspira en els pins dels penya-segats de la península de Formentor, per escriure aquest poema. L’autor ens mostra, en certa manera, el desig que té de ser com ell i aguantar les tempestes, és a dir, els problemes de la vida, encara que estigués a punt de caure des de un precipici

Ens expressa la perfecció que té aquest arbre, el descriu com un heroi, un vividor que ho observa tot, des dels ocells que passen pel seu voltant, fins a la llum de l’alba i el personifica, diu que és lluitador, és un pi que ha viscut tot tipus d’inclemències del temps, i encara així, és tan fort que ho aguanta tot.

Comenta al llarg del poema el gran simbolisme que pren i tot allò que fa.

Segona activitat: LO PI DE FORMENTOR (Poesies, 1875) Mon cor estima un arbre! Més vell que l'oliveraEscolteu el poema més poderós que el roure, més verd que el taronger, conserva de ses fulles l'eterna primavera i lluita amb les ventades que atupen la ribera, que cruixen lo terrer.Estampa del llibre 'El Pi de Formentor' de Miquel Costa i Llobera. 1976. Successió Miró, 2001 No guaita per ses fulles la flor enamorada; no va la fontanella ses ombres a besar; mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada i li donà per terra l'esquerpa serralada, per font la immensa mar. Quan lluny, damunt les ones, reneix la llum divina, no canta per ses branques l'aucell que encaptivam; el crit sublim escolta de l'àguila marina o del voltor qui puja sent l'ala gegantina remoure son fullam. Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta; revincla per les roques sa poderosa rel; té pluges i rosades i vents i llum ardenta, i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta de les amors del cel. Arbre sublim! del geni n'és ell la viva imatge; domina les muntanyes i aguaita l'infinit; per ell la terra és dura, mes besa son ramatge el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge per glòria i per delit. Oh sí: que quan a lloure bramulen les ventades i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal, llavors ell riu i canta més fort que les onades i, vencedor, espolsa damunt les nuvolades sa caballera real. FormentorArbre mon cor t'enveja. Sobre la terra impura, com a penyora santa duré jo el teu record. Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura i alimentar-se i viure de cel i de llum pura... Oh vida! oh noble sort! Amunt ànima forta! Traspassa la boirada i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals. Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada, i tes cançons tranquil·les aniran per la ventada com l'au dels temporals. Miquel Costa i Llobrera Vocabulari: Encativam: Retenir captiu Llim: fang. Revincla: Retorçar, Contorçar-se Oratge: Vent no molt fort Delit: Plaer intens Aquest poema, titulat “títol del poema” , escrit per l’autor o autora “nom de l’autor”, tracta sobre “explicació del tema principal”. A més, també hi podem veure com també parla sobre “temes secundaris”. En aquest poema està escrit en “persona gramatical del poema”. L’emissor és “el poeta, un personatge del poema, etc” que es dirigeix, per una banda, a un receptor extern que és el públic lector i, per altra banda, a un receptor intern que és “nom del personatge, l’estimat, etc.”. El poema consta de “nombre de versos” versos dividits en “nombre d’estrofes” estrofes. Els versos estan formats per “nombre de síl·labes” síl·labes, és a dir, es tracta de versos “nom del vers segons el nombre de síl·labes”. Són versos d’art “major o menor” perquè està format per “més o menys de vuit síl·labes”. La seva rima és “consonant o assonant” i els versos rimen seguint el següent esquema “s’ha d’escriure l’esquema de rima del poema amb lletres”. En el poema s’hi utilitzen diferents figures retòriques com la “posar el nom de la figura, citar-la entre cometes i posar el nombre del vers ex. (metàfora “les perles de la teva boca" (vers 4) si es tracta d’un exemple llarg, es pot anomenar la figura i els versos en què es troba (ex, una polisíndeton del vers 1 al vers 6)”. Cal destacar que aquest poema m’ha semblat “_____” perquè “m’ha recordat, m’ha fet reflexionar sobre, etc”.